RODOREDA, MERCE
Rodoreda té cinquanta-vuit anys quan publica 'El carrer de les Camèlies'. La Colometa ja encarna Catalunya als ulls de molts, ella sestà convertint en llegenda: és el moment que tria per entrar en la pell duna nova heroïna. Mentre lautora, entrevistada, confessa haver salvat la vida cosint, el seu personatge abandona lagulla per fer senyors. La prostitució és el seu estat, elegit als vint anys i mai abandonat.
¿És un viatge que fa Rodoreda de la mà de la seva Cecília? ¿Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie? Un viatge per Barcelona, amb unes cames que pertorben els homes i projecten fantasies sexuals allà on passen per la Rambla on tot comença, per lEixample on és engabiada en un pis, per les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda...
La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no satura ni perd la serenitat. Saixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se daquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi, escriu Stefanie Kremser al postfaci.
'El carrer de les Camèlies' ha sigut enormement llegit, però se nha parlat poc. Oficialment, no forma part de les joies de la corona. No ha sigut mai lectura preceptiva a les escoles. Se nhan venut més de vint edicions, en silenci.
