ABAD LLUCH, ENRIC
«Els poemes dEnric Abad mhan captivat des del primer vers. Amb un llenguatge fresc, una harmonia musical embriagadora i una riquesa lèxica del llenguatge popular gens rebuscat al diccionari de sinònims, la seua lectura es converteix en una seducció permanent.»
«Mha passat com a aquell que escolta per primera volta La consagració de la primavera de Stravinski i dentrada se sorprèn en escoltar una harmonia poc habitual a les seues oïdes avesades a venerar els clàssics, romàntics i barrocs, sense saber que cal atrevir-se a escoltar una altra música i deixar-se dapegalosos clixés que ens impedeixen fruir dallò que tenim al davant i que no coneixíem. Sense més.»
«I he fet això; a poc a poquet he anat deixant que la música dels poemes dEnric Abad anés estovant-me els sentits. Mhe deixat balancejar per cada paraula, cada carícia, cada frase, cada expressió plena de bella sensualitat eròtica, plena dun erotisme allunyat de tota voluntat depredadora de dones dòcils, plena dun erotisme allunyat de tota voluntat abusadora de dones desprotegides, plena dun erotisme allunyat de tota voluntat paternalista amb dones conformades. Sí, els seus poemes mhan fet volar, somniar, evocar records mig esborrats, riure, desitjar acaronar i ser acaronat, enjogassar-me tot sol davant les paraules escrites
En una paraula, mhan fet gaudir!»
De la introducció del llibre, de Ximo Urenya i Montés
