BONANIT, JOAN
La deriva repressiva del poder espanyol contra el moviment independentista ha generat moltes formes imaginatives de resistència pacífica. També ha forjat alguns símbols nous, a vegades personificats en ciutadans anònims que responen com poden a la impotència de veure els seus líders empresonats o exiliats i tants companys de militància amenaçats. Un dels més importants és Joan BonaNit i la seva acció diària a la presó de Lledoners, que persisteix sense defalliment. Aquesta és la seva història.
«Cada clam a favor de la llibertat, cada nota dels vostres
cants, cada llum que heu obert dels vostres mòbils per mostrar-nos que hi éreu presents, cada Bona nit que ens heu fet arribar, ens ha fet més forts, ha fet que ens sentíssim lliures».
Jordi Sànchez
«No us podeu imaginar com reconforta veure la llum dels vostres telèfons mòbils quan pugem a la segona planta, a la galeria de les cel·les, i ens diem adeu. És un moment molt bonic i ple de tendresa».
Jordi Cuixart
