BENZEKRY I ARIMON, ALBERT
Aquest recull és una verema de fons. Uns pocs poemes han arribat surant al cap dels anys. La majoria, però, han estat escrits els darrers set, en circumstàncies, llocs i paisatges molt diferents. L?estrany parentiu que els pogués unir ?i és bonic de veure com ho fan, si ho fessin? haurà tingut més a veure amb les ganes que en tenen que no amb la destresa de l?autor. Al capdavall, s?escriu en no poder més de no fer-ho. En paraules de l?autor : ?Aquest poemari és una verema de fons. Hi ha l?intent breu, tanmateix, d?indagar en el sentit potser ontològic d?aquesta cosa que és la parla, de qüestionar en quin moment atzarós de la humanitat s?esdevé la primera de moltes escissions entre el significat i el significant després d?emetre un so d?inequívoca voluntat comunicativa. La resta és, més aviat, una miscel·lània divagadora sobre fragments rutilants d?això que en diem vida. La memòria concentrada en el record. Una llum que il·lumina aquest record i també un paisatge.? Els poemes d? Hivern de vi novell són passejades reflexives al voltant de petis detalls, meditacions lluminoses de silencis destil·lats.
