MARTORELL, JOANOT / ALBERT HAUF (ED) / MARTORELL, JOANOT
ÍNDEX
Nota introductòria
TIRANT LO BLANCH
A HONOR, LAHOR E GLÒRIA DE LA INMENSA E DIVINA BONDAT DE NOSTRE SENYOR DÉU JHESUCRIST E
DE LA SACRATÍSSIMA MARE SUA, COMENCEN LES RÚBRIQUES DEL LIBRE DE AQUELL ADMIRABLE CAVALLER
TIRANT LO BLANCH
Dedicatòria
Pròlech
Capítol primer: De la primera part de aquest libre
Capítol II: Com lo comte Guillem de Veroych preposà de anar al Sanct Sepulcre e manifestà a
la comtessa e als servidors la sua partida
Capítol III: Com lo comte manifestà a la comtessa, sa muller, la sua partida. E les rahons
que li fa e lo que ella replica
Capítol IV: De les raons de consolació que lo comte fa a la comtessa e lo que ella replica en
lo comiat
Capítol V: Com lo rey de Canària, ab gran stol, passà en la illa de Englaterra
Capítol VI: De la lamentació que féu lo rey de Englaterra
Capítol VII: Com lo rey de Englaterra pregà a l?hermità
Capítol VIII: De la resposta que l?ermità fa al rey
Capítol IX: De la rèplica que lo rey fa a l?ermità
Capítol X: La resposta difinitiva que l?ermità féu al rey
Capítol XI: De les gràcies que lo rey de Englaterra fa a l?hermità
Capítol XII: Com lo rey anglés donà licència a l?hermità que anàs a fer les magranes compostes
Capítol XIII: De la letra de batalla tramesa per lo rey de la Gran Canària al rey de
Englaterra
Capítol XIIII: Com los embaxadors del rey de Canària portaren la letra de batalla al rey de
Englaterra
Capítol XV: Com per tots los del consell fon deliberat que l?ermità digués primer son vot
sobre la letra de batalla
Capítol XVI: De les rahons que lo rey de Englaterra fa en lo consell e lo que ells li
repliquen
Capítol XVII: Com lo rey de Englaterra, ab voluntat de tots los barons, renuncià lo regne, la
corona e lo ceptre a l?ermità
Capítol XVIII: La resposta que lo rey hermità féu a la comtessa de Veroych com lo suplicà que
li digués son nom
Capítol XIX: Rahons que fa la comtessa al rey hermità com li demanava les armes de son marit
e com féu la batalla ab lo rey moro
Capítol XX: Del vot que fa lo rey hermità
Capítol XXI: Com lo rey hermità s?escusà que no volgué lexar a la comtessa son fill
Capítol XXII: De la lamentació que féu la comtessa com agué lexat lo fill
Capítol XXIII: Com los cavallers qui havien acompanyada la comtessa se?n tornaren al camp ab
lo fill e recitaren al rey les lamentacions de la comtessa
Capítol XXIIII: Com lo rey hermità féu vallejar lo seu camp e tramés a la comtessa que li
trametés dues botes de lavor d?espinachs de coure
Capítol XXV: Com lo rey hermità donà la batalla als moros e fon vencedor
Capítol XXVI: Com lo rey hermità se manifestà a la comtessa
Capítol XXVII: Com lo rey hermità restituí al primer rey les robes, la corona, lo ceptre e lo
regne, e tornà a servir Déu
Capítol XXVIII: Com lo rey de Englaterra se casà ab la filla del rey de França e en les bodes
foren fetes grans festes
Capítol XXIX: Com Tirant manifestà lo seu nom e son linatge a l?hermità
Capítol XXX: Com Tirant demanà a l?ermità en què pensava
Capítol XXXI: Com Tirant pregà a l?hermità que li volgués dir quina cosa era l?orde de
cavalleria
Capítol XXXII: Com l?hermità legí hun capítol a Tirant del libre nomenat Arbre de batalles.
En aquest capítol és quant temps ha que foren fets los primers cavallers ne qui fon l?inventor
de cavalleria
Capítol XXXIII: Com l?ermità legí a Tirant lo segon capítol
Capítol XXXIIII: Com l?embaxador del papa menaçà al capità del Gran Turch dins Contestinoble
Capítol XXXV: Com l?ermità dix a Tirant la significació de les armes
Capítol XXXVI: Com desagraduen los cavallers
Capítol XXXVII: Com Tirant demanà a l?hermità que li digués en quina edat del món eren stats
millors cavallers
Capítol XXXVIII: Com Tirant tornà a replicar a l?hermità del precedent capítol
Capítol XXXIX: Com Tirant se partí de l?hermità, content de les bones doctrines que li havia
dades
Capítol XL: Com Tirant ab sos companyons, tornant de les grans festes, passaren per l?ermità
Capítol XLI: Com Tirant recità a l?hermità les grans festes que s?eren fetes en les bodes del
rey de Englaterra
Capítol XLII: Com lo rey isqué de la ciutat, ab gran professó ab tots los stats
Capítol XLIII: Com lo rey de Englaterra pres la benedicció ab la filla del rey de França
Capítol XLIIII: De les festes que foren fetes lo dia de les bodes del rey d?Englaterra
Capítol XLV: Dels capítols de les armes que·s podien fer en aquelles festes
Capítol XLVI: De axò mateix
[Capítol XLVII: De axò mateix]
Capítol XLVIII: De axò mateix
Capítol XLIX: De axò mateix
Capítol L: De axò mateix
Capítol LI: De axò mateix
Capítol LII: De axò mateix
Capítol LIII: Com Tirant manifestà a l?hermità les magnificències de la Roca
Capítol LIV: De la suplicació que la reyna féu al déu d?Amor
Capítol LV: De la resposta que lo déu de Amor féu a la reyna
Capítol LVI: Com l?hermità demanà a Tirant que li digués qui era stat lo millor dels vencedors
Capítol LVII: La resposta que lo rey féu al conestable
Capítol LVIII: Com Diafebus legí a l?ermità la carta que lo rey de Englaterra havia feta a
Tirant donant-lo per millor cavaller de tots
Capítol LIX: Del jurament que lo rey de Englaterra feÿa fer als gentilshòmens aprés que eren
examinats ans que·ls donàs l?orde de cavalleria
Capítol LX: De les paraules que Tirant dix al cavaller ab qui·s combaté com lo tingué vençut
Capítol LXI: De la resposta que Tirant féu al senyor de les Viles-Ermes quant li demanà lo
fermall que la bella Agnés li havia dat
Capítol LXII: De la letra de batalla que tramés lo senyor de les Viles-Ermes a Tirant lo
Blanch
Capítol LXIII: Com Tirant demanà de consell a un rey d?armes sobre la letra del senyor de les
Viles-Ermes
Capítol LXIIII: Del consell que Hierusalem, rey d?armes, donà a Tirant
Capítol LXV: Com lo senyor de les Viles-Ermes devisà les armes
Capítol LXVI: Del rahonament que lo rey d?armes, com a jutge de la batalla, féu als dos
cavallers
Capítol LXVII: Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Viles-Ermes
Capítol LXVIII: Com los jutges del camp donaren sentència que Tirant hagués la glòria de la
batalla
Capítol LXIX: Com los IIII cavallers, germans d?armes, se presentaren davant lo rey de
Englaterra, los quals eren dos reys e dos duchs, e donaren-li per scrit lo que volien
Capítol LXX: Com lo segon cavaller donà al rey lo seu albarà de les armes que volia fer
Capítol LXXI: Com lo terç cavaller donà hun albarà al rey de les armes que volia fer
Capítol LXXIbis: De les paraules que contenia l?albarà del q
Edició coordinada per Albert Hauf
Edició i notes de Albert Hauf
Aquesta edició té un doble objectiu: d´una banda, oferir una lectura acurada de l´incunable de la universitat de València, puntuat ex-novo tenint en compte totes les anteriors edicions i aquelles variants dels altres dos incunables conservats que corregeixen errors evidents o que il-lustren el procés de transmissió textual. La puntuació vol facilitar la comprensió i agilitzar al màxim la lectura, destacant el ritme vital d´una narració que té sovint una notable dimensió teatral.
D´altra banda, hom ha tractat de dotar aquesta lectura dels instruments necessaris per a facilitar al lector modern una comprensió el mes aprofundida possible d´un relat que emmiralla la important cruïlla entre el món medieval i el renaixentista, raó per la qual resulta tan fascinant com distant de les nostres modes i convencions actuals. Això s´ha fet brindant al lector curiós tot un ventall de recursos auxiliars, que van d´unes il·lustracions selectes que situen el text en el seu context i documenten la seva posterior incidència cultural, a la puntual anotació de totes les paraules, refranys, expressions o frases de mes difícil comprensió, a la minuciosa transcripció de fragments d´altres obres lliteráries o enciclopèdiques que l´autor del TB assimila amb mes o menys fidelitat. Hom destaca amb cursiva negreta els manlleus literals i en cursiva les coincidències temàtiques, de manera que l´anotació permet, a simple vista, un seguiment del fascinant procés diacrònic d´una creació conceptual i llingüística que es demostra recreació polifònica de temes i motius preexistents, destinats a ser identificats arnb fruïció pel lector.
\
