BARBERO, MANUEL
Aquell Nadal va ser desolador. Manuel Barbero va llevar-se el 24 de desembre del 2013 amb la notícia que un professor dEducació Física havia estat abusant sexualment dun dels seus fills. En Manuel, de petit, també havia estat víctima dabusos, i sabia perfectament el túnel del terror que hauria de travessar en Toni. El primer impuls va ser fer justícia pel seu compte, però per sort es va fer enrere i va decidir que mouria cel i terra per destapar altres abusos soferts en aquella escola i daltres, i els trauria a la llum pública. Gràcies a ell, el «cas Maristes» està damunt la taula de gent que volia mirar cap a una altra banda.
Aquest és el relat en primera persona dun home que ha ajudat la justícia a fer justícia, i que ha ajudat a molta gent com ell i el seu fill a aixecar el cap i tirar endavant sense sentir-se culpables dhaver-se creuat amb el dimoni.
«Innocència i despreocupació. La millor etapa de lésser humà. La infància com a síntesi de tendresa i damor. És una sentència amb peus de fang. Hauria de ser dacer. Que els ho preguntin a tots aquells que es limiten a sobreviure-hi, a la infància. Pregunteu-mho.»
