MARTORELL, JOANOT / MARTORELL, JOANOT
ÍNDEX
Nota introductòria
TIRANT LO BLANCH
A HONOR, LAHOR E GLÒRIA DE LA INMENSA E DIVINA BONDAT DE NOSTRE SENYOR DÉU JHESUCRIST E
DE LA SACRATÍSSIMA MARE SUA, COMENCEN LES RÚBRIQUES DEL LIBRE DE AQUELL ADMIRABLE CAVALLER
TIRANT LO BLANCH
Dedicatòria
Pròlech
Capítol primer: De la primera part de aquest libre
Capítol II: Com lo comte Guillem de Veroych preposà de anar al Sanct Sepulcre e manifestà a
la comtessa e als servidors la sua partida
Capítol III: Com lo comte manifestà a la comtessa, sa muller, la sua partida. E les rahons
que li fa e lo que ella replica
Capítol IV: De les raons de consolació que lo comte fa a la comtessa e lo que ella replica en
lo comiat
Capítol V: Com lo rey de Canària, ab gran stol, passà en la illa de Englaterra
Capítol VI: De la lamentació que féu lo rey de Englaterra
Capítol VII: Com lo rey de Englaterra pregà a l?hermità
Capítol VIII: De la resposta que l?ermità fa al rey
Capítol IX: De la rèplica que lo rey fa a l?ermità
Capítol X: La resposta difinitiva que l?ermità féu al rey
Capítol XI: De les gràcies que lo rey de Englaterra fa a l?hermità
Capítol XII: Com lo rey anglés donà licència a l?hermità que anàs a fer les magranes compostes
Capítol XIII: De la letra de batalla tramesa per lo rey de la Gran Canària al rey de
Englaterra
Capítol XIIII: Com los embaxadors del rey de Canària portaren la letra de batalla al rey de
Englaterra
Capítol XV: Com per tots los del consell fon deliberat que l?ermità digués primer son vot
sobre la letra de batalla
Capítol XVI: De les rahons que lo rey de Englaterra fa en lo consell e lo que ells li
repliquen
Capítol XVII: Com lo rey de Englaterra, ab voluntat de tots los barons, renuncià lo regne, la
corona e lo ceptre a l?ermità
Capítol XVIII: La resposta que lo rey hermità féu a la comtessa de Veroych com lo suplicà que
li digués son nom
Capítol XIX: Rahons que fa la comtessa al rey hermità com li demanava les armes de son marit
e com féu la batalla ab lo rey moro
Capítol XX: Del vot que fa lo rey hermità
Capítol XXI: Com lo rey hermità s?escusà que no volgué lexar a la comtessa son fill
Capítol XXII: De la lamentació que féu la comtessa com agué lexat lo fill
Capítol XXIII: Com los cavallers qui havien acompanyada la comtessa se?n tornaren al camp ab
lo fill e recitaren al rey les lamentacions de la comtessa
Capítol XXIIII: Com lo rey hermità féu vallejar lo seu camp e tramés a la comtessa que li
trametés dues botes de lavor d?espinachs de coure
Capítol XXV: Com lo rey hermità donà la batalla als moros e fon vencedor
Capítol XXVI: Com lo rey hermità se manifestà a la comtessa
Capítol XXVII: Com lo rey hermità restituí al primer rey les robes, la corona, lo ceptre e lo
regne, e tornà a servir Déu
Capítol XXVIII: Com lo rey de Englaterra se casà ab la filla del rey de França e en les bodes
foren fetes grans festes
Capítol XXIX: Com Tirant manifestà lo seu nom e son linatge a l?hermità
Capítol XXX: Com Tirant demanà a l?ermità en què pensava
Capítol XXXI: Com Tirant pregà a l?hermità que li volgués dir quina cosa era l?orde de
cavalleria
Capítol XXXII: Com l?hermità legí hun capítol a Tirant del libre nomenat Arbre de batalles.
En aquest capítol és quant temps ha que foren fets los primers cavallers ne qui fon l?inventor
de cavalleria
Capítol XXXIII: Com l?ermità legí a Tirant lo segon capítol
Capítol XXXIIII: Com l?embaxador del papa menaçà al capità del Gran Turch dins Contestinoble
Capítol XXXV: Com l?ermità dix a Tirant la significació de les armes
Capítol XXXVI: Com desagraduen los cavallers
Capítol XXXVII: Com Tirant demanà a l?hermità que li digués en quina edat del món eren stats
millors cavallers
Capítol XXXVIII: Com Tirant tornà a replicar a l?hermità del precedent capítol
Capítol XXXIX: Com Tirant se partí de l?hermità, content de les bones doctrines que li havia
dades
Capítol XL: Com Tirant ab sos companyons, tornant de les grans festes, passaren per l?ermità
Capítol XLI: Com Tirant recità a l?hermità les grans festes que s?eren fetes en les bodes del
rey de Englaterra
Capítol XLII: Com lo rey isqué de la ciutat, ab gran professó ab tots los stats
Capítol XLIII: Com lo rey de Englaterra pres la benedicció ab la filla del rey de França
Capítol XLIIII: De les festes que foren fetes lo dia de les bodes del rey d?Englaterra
Capítol XLV: Dels capítols de les armes que·s podien fer en aquelles festes
Capítol XLVI: De axò mateix
[Capítol XLVII: De axò mateix]
Capítol XLVIII: De axò mateix
Capítol XLIX: De axò mateix
Capítol L: De axò mateix
Capítol LI: De axò mateix
Capítol LII: De axò mateix
Capítol LIII: Com Tirant manifestà a l?hermità les magnificències de la Roca
Capítol LIV: De la suplicació que la reyna féu al déu d?Amor
Capítol LV: De la resposta que lo déu de Amor féu a la reyna
Capítol LVI: Com l?hermità demanà a Tirant que li digués qui era stat lo millor dels vencedors
Capítol LVII: La resposta que lo rey féu al conestable
Capítol LVIII: Com Diafebus legí a l?ermità la carta que lo rey de Englaterra havia feta a
Tirant donant-lo per millor cavaller de tots
Capítol LIX: Del jurament que lo rey de Englaterra feÿa fer als gentilshòmens aprés que eren
examinats ans que·ls donàs l?orde de cavalleria
Capítol LX: De les paraules que Tirant dix al cavaller ab qui·s combaté com lo tingué vençut
Capítol LXI: De la resposta que Tirant féu al senyor de les Viles-Ermes quant li demanà lo
fermall que la bella Agnés li havia dat
Capítol LXII: De la letra de batalla que tramés lo senyor de les Viles-Ermes a Tirant lo
Blanch
Capítol LXIII: Com Tirant demanà de consell a un rey d?armes sobre la letra del senyor de les
Viles-Ermes
Capítol LXIIII: Del consell que Hierusalem, rey d?armes, donà a Tirant
Capítol LXV: Com lo senyor de les Viles-Ermes devisà les armes
Capítol LXVI: Del rahonament que lo rey d?armes, com a jutge de la batalla, féu als dos
cavallers
Capítol LXVII: Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Viles-Ermes
Capítol LXVIII: Com los jutges del camp donaren sentència que Tirant hagués la glòria de la
batalla
Capítol LXIX: Com los IIII cavallers, germans d?armes, se presentaren davant lo rey de
Englaterra, los quals eren dos reys e dos duchs, e donaren-li per scrit lo que volien
Capítol LXX: Com lo segon cavaller donà al rey lo seu albarà de les armes que volia fer
Capítol LXXI: Com lo terç cavaller donà hun albarà al rey de les armes que volia fer
Capítol LXXIbis: De les paraules que contenia l?albarà del q
Tirant lo Blanch
Edició coordinada per Albert Hauf
Text original, València 1490
Edició i notes Albert Hauf
Tirante el Blanco
Traducción castellana, Valladolid, 1511
Edició i notes
Vicent Escartí
Concordances Lematitzades, índexs i revisió global del text
Anna Isabel Peirats
La commemoració, el 1990, del cinc-cents aniversari del Tirant, fou el moment adient per enllestir una nova edició (1990 i 1992) i fer un magistral balanç de les aportacions crítiques més importants (Martí de Riquer, 1990 i 1992). L?impuls d?aquelles celebracions va estimular moltíssim la recerca, que ha donat passes gegantines en alguns aspectes tan importants com el descobriment de nombrosos materials sàviament assimilats per Martorell; coneixement que ha permès centrar cada vegada més l?atenció en la tècnica narrativa, i, després d?aproximacions no massa afortunades, ha facilitat una excel·lent temptativa de síntesi que marca la remarcable progressió dels estudis tirantians (Pujol, 2003). Com que moltes de les fonts recentment detectades, ultra brindar-nos la clau d?una millor comprensió del text de Martorell, permeten corregir-ne la lectura, semblava arribat el moment, aprofitant ara l?avinentesa de les commemoracions cervantines, de publicar una nova edició del TB que respongués a l?estat actual de la recerca i marqués aquells espais on encara predominen més els dubtes que no les certeses.
Aquesta edició té un doble objectiu: d?una banda, oferir una lectura acurada de l?incunable de la universitat de València, puntuat ex-novo tenint en compte totes les anteriors edicions i aquelles variants dels altres dos incunables conservats que corregeixen errors evidents o que il·lustren el procès de transmissió textual. La puntuació vol facilitar la comprensió i agilitzar al màxim la lectura, destacant el ritme vital d?una narració que té sovint una notable dimensió teatral.
D?altra banda, hom ha tractat de dotar aquesta lectura dels instruments necessaris per a facilitar al lector modern una comprensió el més aprofundida possible d?un relat que emmiralla la important cruïlla entre el món medieval i el renaixentista, raó per la qual resulta tan fascinant com distant de les nostres modes i convencions actuals. Això s?ha fet brindant al lector curiós tot un ventall de recursos auxiliars, que van d?unes il·lustracions selectes que situen el text en el seu context i documenten la seva posterior incidència cultural, a la puntual anotació de totes les paraules, refranys, expressions o frases de més difícil comprensió, a la minuciosa transcripció de fragments d?altres obres literàries o enciclopèdiques que l?autor del TB assimila amb més o menys fidelitat. Hom destaca amb cursiva negreta els manlleus literals i en cursiva les coincidències temàtiques, de manera que l?anotació permet, a simple vista, un seguiment del fascinant procès diacrònic d?una creació conceptual i lingüística que es demostra recreació polifònica de temes i motius preexistents, destinats a ser identificats amb fruïció pel lector.
Aquest aparat de fonts textuals, va també acompanyat de tota una complexa xarxa de referències creuades, bastida a partir d?una vasta bibliografia de textos medievals. Hom brinda així una detinguda explicació de totes les referències a personatges contemporanis, mitològics, obres literàries i textos clàssics, enciclopèdies, cròniques, referents mitològics, geogràfics, teològics, filosòfics, o relacionats amb temes com l?armament, estratègia, emblemàtica i heràldica, el dret canònic, la medicina, la litúrgia, els bestiaris, lapidaris, llibres de cuina, tractats de medicina, llibres de viatges, les modes i la història de la cultura en general, les biografies de Martorell i les seves lletres de batalla, assimilant també el bo i millor de la crítica tirantiana, i plantejant socràticament, noves qüestions i preguntes. Hom ha assenyalat moltes possibles fonts fins ara no identificades i centrat de manera especial l?atenció en alguns aspectes menys transitats de la novel·la, com ara el teològic o filosòfic, i , de manera especial, tots aquells que permeten detectar una intencionalitat irònica, crítica o paròdica del text, que prepararia el camí a l?esperit de la genial creació cervantina. Com que Cervantes degué llegir el TB en la versió castellana del 1511, l?editem també, conjuntament, en un volum apart destinat a afavorir una lectura contrastada que possibiliti una encara major presència del TB en els estudis cervantins.
Un vast llistat de noms i temes tract permet la ràpida consulta de la complexa anotació referencial, i ve, a més, complementada per unes concordances lematitzades de tota l?obra, en forma d?un CDR, destinat a convertir-se en un instrument pràctic de consulta lèxica i d?estudi literari de temes i motius, que permeti establir ponts amb altres obres també dotades de semblants estris de recerca bàsica, com, posem per cas, l?excel·lent edició del Quijote deguda a la iniciativa del Prof. F. Rico.
La vastísima novela de Joanot Martorell se inicia en la Gran Bretaña con un Tirant joven e inexperto, que recibe lecciones de caballería teórica de un viejo conde-ermitaño, Guillem de Varoic, y realiza sus primeras proezas de armas ante la corte del rey de Inglaterra, y acaba en Constantinopla, con la muerte del héroe. Pero Tirant ya no muere como un simple caballero, sino como césar del Imperio de Grecia; un estado que él, en dos fases, ha recuperado para la Cristiandad, arrancándolo prácticamente de las manos de los turcos y engrandeciéndolo con nuevas adquisiciones en el norte de África, donde sólo por su virtud y por su gran capacidad como estratega y militar, llega a crear o redefinir reinos, ahora ya cristianos y convertidos, sin oposición religiosa, que habríamos de suponer, además, vasallos del futuro emperador que ya se imaginaba ser él mismo. Una dignidad imperial que a punto está de conseguir, pues Tirant se casa con la princesa Carmesina, la heredera real del Imperio. Una dignidad que el mismo autor nos va haciendo suponer en el caballero Tirant, cuando, a lo largo de la novela, y en diversas ocasiones, nos lo presenta ?o nos lo profetiza? como el caballero ideal para gobernar el mundo entero.\