CRESPO REDONDO, ISIDRE
Fuster ?sí, un escriptor aficionat a la música? ens diu tantes i tantes coses sobre l?art dels sons, que, de sobte, la trobem pertot arreu: la clàssica, la popular, la Nova Cançó, els cants revolucionaris, les genialitats de Mozart i del jazz, la de les òperes, les bandes de música i els ?misteris? d?Elx; a la ràdio, al cotxe, al despatx... Fuster va meditar bastant sobre aquest ?estrany llenguatge sense paraules, aquest idioma sense diccionari?, però de gran ressò cultural i social, present allà on hi ha humans. Moltes creacions dels nostres músics ?nostres, sí, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar? ens són posades a la consideració, al mateix nivell que les creacions verbals, pictòriques o arquitectòniques d?altres figures de la nostra cultura: des de Lluís Milà a Raimon i Ovidi, passant per l?organista Cabanilles, el mestre Giner, i els compositors coetanis més experimentals.
