GAROLERA CARBONELL, NARCÍS
En un principi les pàgines daquest llibre no van ser escrites per ser publicades. Sense proposar-mho vaig començar a enfilar els meus primers records, i aviat em vaig trobar evocant les impressions categorials o anecdòtiques que han conformat, al llarg dels anys, la meva existència. Algunes daquestes evocacions poden resultar poc interessants al lector davui, però crec que mereixen ser consignades per salvar alguns fets i algunes persones de la creixent desmemòria col·lectiva.
He exercit la docència de la llengua i la literatura catalanes en quasi tots els nivells de lensenyament, però mhe dedicat sobretot al que ha sigut, des de ladolescència, una claríssima vocació: la filologia. He preparat edicions crítiques dobres de grans escriptors catalans (Verdaguer, Sagarra, Pla), que mhan permès tractar personalitats tan destacades en aquesta disciplina com Joan Coromines i Martí de Riquer.
He tingut el privilegi de conèixer personalment alguns dels noms més destacats de les nostres lletres: J. V. Foix, Gabriel Ferrater, Llorenç Villalonga... Nhe après moltes coses, i els evoco, ara que no hi puc tenir relació, per expressar-los el meu agraïment.
A punt dentrar en la setantena, a les acaballes del meu itinerari professional, he provat de refer el tortuós camí de la vida, resseguint com en Polzet les molles de pa que no shan menjat els ocells de loblit.
Narcís Garolera (Vic, 1949) és doctor en filologia catalana i catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.
Sha especialitzat en lestudi de la figura i lobra de Jacint Verdaguer. Nha publicat una biografia, dos volums destudis i una trentena dedicions, crítiques i de divulgació. És responsable de ledició crítica de lobra completa de Josep Maria de Sagarra, de qui ha publicat també dos volums darticles periodístics.
És autor duna edició revisada dEl quadern gris, de Josep Pla, i de dos volums memorialístics de Carles Fages de Climent. Ha publicat, també, escrits inèdits de Joan Maragall, Caterina Albert i altres escriptors catalans. La seva darrera aportació ha estat laplec, en volum, dels articles dAgustí Calvet Gaziel al diari El Sol (1925-1930).
