CANO MATEU, J. ÂNGEL
Joan Fuster practicà a bastament la crítica literària. Ben mirat, una extensa part dels més de quatre mil articles que va publicar en premsa hi estaven dedicats; les hemeroteques de revistes i diaris de la segona meitat del segle XX en donen fe. Ara bé: sel pot incloure en la llista de «crítics literaris», quan, ací i allà, en rebutjava letiqueta?
Per als especialistes que participen en Joan Fuster i la crítica literària no nhi ha dubte. Aquest volum convida a posar el focus sobre una parcel·la rellevant de la producció literària de lescriptor que, potser, havia quedat soterrada. Entre les principals línies que aborda, trobem lexamen de la imatge que Fuster tenia de si mateix o lestudi dels seus textos, tant els publicats a la premsa valenciana com els de les revistes de lexili o a Destino. Aquestes reflexions es complementen, des del present, amb el testimoni directe dun dels crítics literaris més lúcids de les nostres lletres.
Una mirada a la ja extensa trajectòria de la col·lecció Càtedra Joan Fuster ens permet comprovar que encara hi quedava un espai verge: el de la relació de lescriptor de Sueca amb la crítica literària. Amb la modesta pretensió destablir un punt de partida, aquests cinc capítols tenen la intenció dexaminar, duna banda, les reflexions de lassagista sobre lofici i, duna altra, la producció en premsa.
En aquest sentit, Pere Ballart (UAB) enceta el volum amb un capítol que, en certa manera, presenta el Fuster crític literari. El segueixen Vicent Simbor (UV / IIFV), que nexamina la concepció novel·lística difosa a la premsa valenciana de la postguerra; Blanca Ripoll (UB), que dissecciona la crítica literària del suecà a la revista Destino; i J. Àngel Cano (UV / IIFV), que repassa la participació de Fuster en les capçaleres de lexili. Clou el llibre Pere Antoni Pons, un dels crítics més incisius de les lletres catalanes actuals.
