PESSOA, FERNANDO / PESSOA, FERNANDO
«Sigui com sigui, lorigen mental dels meus heterònims resideix en la meva tendència orgànica a la despersonalització i a la simulació.» Així explica Fernando Pessoa la gènesi dels seus heterònims, poetes inventats per lautor«coneguts inexistents»emmarcats en un teixit literari específic i amb una biografia fictícia pròpia que els atorga autonomia personal i que alhora estableix entre ells una densa i irònica xarxa de relacions. Ledició que avui presentem del poeta ortònimFernando Pessoai dels tres heterònimsAlberto Caeiro, Álvaro de Campos i Ricardo Reisva precedida de diferents textos en què els quatre personatges sexpliquen a si mateixos tot explicant els altres. El lector hi trobarà una guia per endinsar-se a lunivers poèticlaberíntic i també diàfande Fernando Pessoa.
Mestre de Ricardo Reis i dÁlvaro de Campos, Caeiro propugna una poètica de la contemplació i defensa el primitivisme del coneixement que atorga la naturalesa, en una ferma voluntat desintel·lectualitzadora que ha de passar, paradoxalment, per la construcció duna poesia discursiva. El seu és laprenentatge del desaprendre que busca extirpar del text qualsevol connotació de tipus tradicional. «Però això que vós anomeneu poesia és totes les coses. No és poesia: és veure»: així explica el mateix Caeiro una experiència poètica consubstancialment pagana, la del poeta agnòstic que ens llega, en forma de versos lliures, un retorn a la realitat primera de les coses.
Fernando Pessoa (1888-1935), poeta i assagista, sha convertit, amb una obra tan heterodoxa com extensa, en un dels cims creatius de tots els temps. De la seva producció destaca, a més dels llibres que avui presentem, El llibre del desassossec (1935), de pròxima aparició a Quaderns Crema, i El banquer anarquista (Quaderns Crema, 2002).
